Dia 0

Fa ja uns anys recordo un viatge pel nord d'Espanya. Un dels molts que faig sovint amb la comoditat que dona el cotxe en ple mes d'Agost. No recordo exacament a on, però sé que era camí de Galicia. És curiós com s'obliden molts detalls amb el temps, aquest no perdona. El que se m'ha quedat grabat en la retina és aquella escena de fons de pantalla. Recordo com mentres regulava l'aire acondicionat, una de les moltes batalles en la guerra, vaig girar el cap per veure allà al fons tres siluetes pixelades en un fons marrò de terra seca. Tres pelegrins. Tres motxilles solitàries desfilant per un paratge propi d'una pel.licula de clint eastwood, "blondieeeeee" cridaria el lleig. El primer que em va venir al cap és que aquells individus estaven simplement penjats. No es veia ni una ombra pel camí i en ple mes d'agost et pots imaginar com pica Lorenzo. Recordo que quedaven molts i molts quilomètres per endavant, unes hores amb cotxe, una eternitat a peu. "Pur qué los sugus de piña son asules?!" diria l'amic Mou. En aquell moment no li vaig donar gaire importància, ha d'haber gent per a tot, debia pensar. Si vaig pensar quelcom. I qui hagués dit que unes primaveres després estaria a l'altre costat del vidre, motxilla al coll i en direcció a pamplona i roncesvalles. Això si, hi haurà pau per als malvats, ja que ni és agost ni hi ha aire acondicionat.


I remember some years ago a trip through the nord of Spain. One of many I did with the comfort of a car in the middle of August. I don't remember exactly where, but I know it was on the road to Galicia. Curios how mamy details are forgotten with time, the inexorable passage of time. What it's been etched on my retina is an empowering scene I'd pay for my desktop background. I remember how, while adjusting the aircon, one of the many battles of the war, I turned my head around to observe three far away pixelated silhouettes on a dry soil background. Three pilgrims. Three lonesome bagpacks lined up in a typical scene of a Clint Eastwood movie, "blondieeeeee" would yell the ugly. First it came to my mind was that those blokes were simply nuts. There wasn't any shadow anywhere and you can imagine how it is in the middle of August. O_o. I remember many km still to go, a few hours by car, an eternity on foot. But why?! would anyone wonder. In that moment I did not pay much attention, there must be people for everything I'd think. If I thought about it at all. And who'd say that here I'm, bagpacked and heading to pamplona and roncesvalles. However, there will be peace for the wicked, neither is august nor aircon.