D day

Fisterra. Fi de la terra i fi del viatge. He seguit la tradició: he cremat una peça de roba i vist la posta de sol al punt més a l'oest. Després de més de 900 km a peu torno en algún mitjà de transport més còmode cap a casa, paso de caminar més! Jejee... De totes formes ha sigut genial. Simplement un més dels millars de persones que ho fan cada any. Diuen que el camino continua... Ja veurem!
Una abraçada.

--------

Fisterra. End of the world and of the goddamit walk. I've followed the tradition: burned something and seen the sunset in the most western point. After more than 900 km on foot I'm taking some modern transport home, I'm not damn walking anymore! Hehehe... It's been great though. Simply one more of the thousands of pilgrims that do it every year. It's said that the way continues afterwards. We'll see!
Hugs.

Dia 29

Coses qüotidianes del camino

Avui et vull parlar de coses que al camino es veuen cada dia. Coses que no es veuen a diari en la vida "normal". Saps què? Millor poso unes fotos i tu decideixes.

--------

Camino's everyday things

Today I wanna talk about things that in the camino are seen daily. Things that are not seen as usually in the "normal" life. You know what? I rather show you some pics and you decide.

Dia 26, 27 i 28

Santiago. Moment especial. Avui no tinc gaires paraules, simplement molt content i molt cansat. Que com de cansat? Aquest video és un gran exemple ;)

Moltes moltes gràcies pels comentaris i per tot el suport!!!! I ara què? Fi?? ;)

--------

Santiago. Special moment. Sort of speechless, simply very happy and extremely tired. How much tired? Well, this is a good example ;)

Lots and lots of thanks for the comments and the support. What now? Is this The End? ;)

Dia 25

Estic a 100km de Santiago yeaaaaa! Nou repte: fer-los en 3 dies per arribar el dissabte :) vaig a dormir k m'he d'aixecar aviat ;)

--------

I'm 100km to Santiago yahoo! New challenge: to get there in 3 days, on Saturday! Going to sleep that I got to get up early ;)

Dia 24

Dia d'etapa curteta. He fet cap a un poblet perdut a Galicia. Genial tot i que el temps no és gaire bó. He arribat aviat, a les 15 ja estava dutxat i havia dinat. A les 17 ja havia fet la migdiada així q només quedava visitar tots els bars del poble :) ja saps, per fer hora! Us deixo una bona foto. Allà vinc Santi!

--------

Short stage today. I've ended up in a lost village of Galicia. Everything wonderful but the weather. I've arrived early, at 15 I was already showered and eaten. At 17 I'd already taken a nap, so I'd only left to visit all the bars of the village :) you know, to kill the time. Here goes a nice pic (txs Victor) Santi here I come!

Dia 23

Galicia. Pujada a O'Cebreiro conseguida amb no gaire dificultats. De fet és més difícil caminar a l'asfalt q pujar per caminals. El paissatge és molt i molt bonic, molt verd, ple de rius, pontets, vaques, poblets, gent amable i sobretot bon vi i bon menjar. L'alberg és una altra cosa, estem tots (hi haurà unes 70 persones) amuntegats en una gran habitació amb lliteres i ara mateix hi ha concert en estèreo de ronquits, penso q guanya un alemany gordo k segur s'ha passat amb el vi. Menys mal q tinc els taps màgics :) Demà toca jornada d relax i a disfrutar, només 21km. Bon esmorzar, bon bocata i a caminar pas a pas. A veure si trobo una pulperia :P

--------

Galicia. Uphill acomplished with not many difficulties. In fact it's been harder to walk on asfalt than through the rocky hills. The scenery is very very beautiful, very green, lots of little rivers and bridges, cows, towns, friendly people and most important good wine and food. Not so good is the hostel. We are all bunched together in a big room with bunk beds (around 70) and right mow an stereo concert is going on, I think a fat german wins, too much wine probably. Luckily I've got my magic earplugs :) 2moro easy day, just 21 km. Time to enjoy a nice breakfast and walk step by step. Let's see if I find an octopus restaurant :P

Dia 22

Etapa de calentament avui. Demà arriba l'etapa reina. O'cebreiro. Després de 21km em troboaré una pujada de 610m en tan sols 7,5km. Un infern. Però al darrera es troba Galicia amb el seu ribeiro, el polp a la gallega, el marisc... No hase falta desir nada mássss

--------

Warming up stage today. Tomorrow the most famous/important stage. O'cebreiro. After 21km I'll face an uphill of 610m in 7,5km. Real deal my friend. But behing there is Galicia, a land of great white wine "ribeiro", octopus, lots of insane big seafood... Enough motivation ;)

Dia 21

Dissabte duret. Ha sigut tot el dia de baixada per caminals de pedra i cony com cansa també! He hagut d'anar amb molt de compte xq una torçadura de turmell després de 3 setmanes ja fa molt de mal. El q més enprenya però és el q anomeno la batalla de les fletxes. Com q tots els poblets volen q el camino passi x ells doncs a vegades es passen i si no vas viu et fan caminar bastant km més. Simplement per fer negoci. I això emprenya molt, com avui, q després de 24km, et volen fer donar una volta de 3km més i acabes fent 30 enlloc de 27! Però bé, ja estic a Ponferrada i tot i q vaig molt i molt cansat, en dos dies entro Galicia i començo el compte enrera :) A més, ja es nota q la pasqua ja està aquí, comença a haber-hi molta penya q fa troços més curts. Espero q en cas de conflictes els q em sofert més tinguem algun privilegi :P

--------

Tough saturday. All day walking downhill watching not to step badly and damn it how tiring it's been. Most annoying it's been however what I call the arrows war. The arrows take you sometimes around and around so that you walk all the streets. It's bussiness. But sometimes you end walking much more, like today, 3km extra killed me. But all right, I'm already in Ponferrada and even that I'm extremely tired in 2 days Galicia and the countdown starts. Moreover, Easter is here and lots of people are walking short distances these days, not real pilgrims :P

Dia 20

El dia ha començat bé. Sortint d'Astorga, a les 8, he fet un xocolate amb xurros per esmorzar. Calia agafar forces per una etapa no especialment destacadable per la duresa ni res especial, però ha sigut una pujada continuada de 28km amb un desnivell total de 600m. Suau però sempre amunt. L'última costa l'he pogut fer amb l'ajuda d'unes birres i he fet cap a un poblet de nou habitants. A més l'alberg és molt agradable, per fi! Una mica hippie, però ha estat bé dinar una mica de menjar que produeixen ells, com mel, enciam, tomàquets, iogurt, ous, etc. A més hem trobat un personatge una mica estrafalari que ha fet el camino 28 anys seguits i ens ha fet un petit tour pel poble (casi-) abandonat. Això si, no calla l'home. Aquesta nit un napolitano ens farà pasta per sopar i el q queda de tarde per relax. I si hi ha sort tranquil.litat
;-)

--------

The day started good. Getting out of Astorga, at 8ish, I had hot chocolate with "churros" for breakfast. I needed fuel for the stage. Not that it's been specially tough, but it was 28km up constant uphill, not much but enough. Last I made it with the help of some beers. I finally got to a little town of 9 persons. Almost in ruins but the hostel is very friendly. Bit hippie but all right. At least it was cool to have some home grown lettice, tomatoes, honny, eggs,... On the top of that I met a guy who's done the way 28 years on the row, a bit nuts. But he was nice to give us a little tour around the "village". Tonight a napolitano will prepare pasta and I hope to rest and relax the rest of the day ;-)

Dia 19

Dia llarg un altre cop sota el sol impossible de Castilla. Al final 32km i amb la llengua al coll, però pas a pas i una altra etapa al sac. Astorga. Cony no paren d'arribar gent a l'alberg a les 7 de la tarde! He arribat a les 14, a veure si encara estaré caminant massa ràpid :P Bé de totes formes, ja només queda descansar per a demà tornar-hi. Toca recuperar forces amb un sopar abundant pk les etapes que venen son de muntanya. He d'admetre q s'està fent difícil el aixecar-se al matí per tornar a caminar. Però és lo que hay!

--------

Long day again under the impossible sun of Castilla. Finally 32km and with the tongue out, but step by step and another stage made it. Astorga. Damn it, still coming people to the hostal at 7 pm! I've come at 2pm, perhaps I'm walking too fast :P Well, somehow it's left only to rest for tomorrow again again again... Time to get back the strenght with a tedious dinner cuz the stages I have ahead are hilly. I have to admit that it's getting harder and harder in the morning to get up and walk. But what else!

Dia 18

Ahir a Leon no tenia gaire temps i havia d'aprofitar que és encara una d les poques ciutats on per cada canya et serveixen algun pintxo, i a més d'un lloc eren ben generosos: albondigues, pernil, xoriço picant, callos, salxitxes... Va ser el sopar es clar. La veritat és q d moment Leon és la ciutat més bonica i agradable q he visitat al camí. Potser es deu a q portava una setmana creuant pobles d mala mort per la innacabable meseta amb res a veure o fer. Poblets on gairebé no viu ningú i si no fos pel camino segurament ja haurien desaparegut. Em vaig quedar a dormir a un convent de monges benedictines. Per la nit vaig fer cap a una missa que feien les monges, molt fort! Pensa q aquelles monges fan vida tancada allà dins i gairebé tot el que fan es pregar i alguna que altra galleta. Ja és la segona vegada q em beneixen en 2 setmanes :) A més pel matí a les 7 ja havien preparat cafè per als peregrins, és molt d'agraïr. Preu: la voluntat. Avui la caminada ja ha sigut algo més normal. Però encara el paissatge és molt monòton i aborrit. He parlat amb un francés a 4km del final i em deia q se li estava fent llargíssim, pobret acabava de començar el camino a Leon, no he volgut explicar-li q a mi avui em semblava glòria i era gairebé una passejadeta :). Per cert, aquest matí he esmorzat un bocata de chorizo picante amb un got de vi negre que m'ha sentat divinament. Penso q cada vegada disfruto més amb el dolor de genolls :)

--------

Yesterday in Leon I did not have much time since I had to use the time to go around to get tapas (still for free) with each glass of red wine I had. And they were sometimes very generous, meatballs, chorizo, sausages... Of course it was dinner. Truth is that so far Leon is the prettiest and friendliest. town I have been in the way. Well, perhaps is due to the very small dead towns I have been this last week during the endless flat Castilla. Tinny towns where barely anyone lives and if it wasn't for the way for sure they'd be abandonned. I slept in a benedict nuns convent. Was cool, however I attended a mass, you have to think that those nuns are locked in there, and all they do is to pray and some cookies, quite impressive. I was blessed, 2nd time in 2 weeks :) Moreover and best at 7 they had coffee and cookies ready for all the pilgrims breakfast, admirable. Price: donation, lol. Today the walk was something more normal. But still the landscape is hundrum and boring. At 4km to the end I've talked to a french that said it was being a very long walk, poor guy, he just started today, I did not want to explain him that for me it was a nice stroll ;) Btw, at mid morning I had a nice spicy chorizo sandwich with awesome red wine that tasted delightfully. I'm enjoying more and more the pain on my knees :)

Dia 17

ja estic a Lleó ja de canyes. Tot perfectament perfecte :)

Im already in Leon, beers are helping. Evertyhing very very well (now) :)

Dia 16

Dolor. Molt de dolor. Hi ha dies bons, normals i dolents. Avui ha sigut dolent. Molt dolent. No faré una descripció exhaustiva d'on em fa mal, pk seria ben llarga, però bàsicament és en totes dues cames i l'esquena. Ja veus, estic fet un mapa :) Però a partir de demà es suposa q comença el més bonic. Arriba Leon i l'entrada a Galicia. Ja ho veurem. De moment està sent dur. Molt dur.

--------

Pain. Lots of pain. There are good, normal and bad days. Today it's beeb bad. Very bad. I won't describe in detail where it hurts, cuz it'd be very long, but basically is both legs and the back. You see, what a pussy :) But from now on supposedly the best begins. Leon and the gates to Galicia are coming. We'll see. At the moment it's hard. Very hard.

Dia 15

Dia duríssim avui. Avui que justament fa dues setmanes q vaig sortir i justament acabo de fer la meitat fel camí. Al començar m'he trobat una recta innacabable de 17km pel mig de Castilla sense cap poble, ni bar, ni ombra, ni font, ni res de res. L'únic que si hi havia era mosques i un sol de cal deu. Diu la guia que psicològicament aquesta és l'etapa més dura i que un cop acabada el q queda es fa en un suspir... juas juas juas...

Very tough day. Today is exactly two weeks I started and is today I've reached the half way. This morning at the beggining I had a straight road through Castilla of 17km with no towns, no shade, no bar, no fountain, nothing at all. Well yes, there were lots of flies and plenty of sun. The guide says that phsycologically this stage is the hardest and once made it, the rest will be done in a sigh... He he he ...

Dia 13 i 14

Deixa'm explicar una de divertida :) ahir la nit vam tenir la versió porca Sancho Panza. Lo molt fdp! Era un gordo sebòs que feia el camí amb una bici tota destartalada. Quina nit va regalar, no només roncava, sinò que feia tots els sorolls del món: pets amb impuls, badalls interminables, tos continuada, parlava dormint, es sonava el nas, mocs, carcassos ... Lo molt fdp! Era un repertori de mala conducta. A més feia una pinta de brut ensenyant la panxota amb una samarreta petita tota plena de medalles. Lo fdp! Tothom explicava alguna guarrada del porc aquest. Al costat tenia una mare i una filla d'once anys que les pobretes s'ho van passar fatal. M'han dit que fins i tot va plorar per la nit. Quan vaig marxar a les 8.30 encara dormien. Però saps què és el millor? Doncs que els taps que estic usant son genials, no me'n vaig enterar de res! Tot m'ho han explicat. No sé si donar les gràcies o lamenar-me per perdre'm el show :) Al menys, el porc va mrxar aviat i va tenir la delicadessa de fer cafè abns :)
--------

Let me explain a funny one :) Yesterday we got the dirty versio. Of Sancho Panza. Motherfuc... It was a dirty fatso who was doing the way with a shaby bike. What a night he gave! Not only he snored, that's nowadays mormal, he did all sort of noises one can do: all kind of mad farts, endless yawning, continuos coughing, sleep talking, nose blowing, spitting... What a sonufabitch! He had a repertoir of nad manners. Moreover, he looked so dirty, showing his panza with a short tight tshirt full of stains like he was deep frying fish and chips all day. Everyone had something disgusting to explain about him. And beside him there were a mum and a 11 years old girl, someone said she was crying at night. When I left at 8.30 they were still sleeping, no wonder. But you know what's the best? That the earplugs I'm using are awesome and I did not hear a single thing! I've been told everything. I don't know if I should be thankful or sorry I missed the show :) At least, before the pig left he prepared a freshly made coffee :)

Dia 12

21km més avui, o son 21km menys? O_o

21km more today, or 21km less?
O_o

Dia 11

Jornada com posa a la guia avui. 21km i prou. Fa un fred i un vent q pela. 5C. Però per al meu gust perfecte per caminar. El paisatge a Castilla i Lleó és molt diferent de Navarra i La Rioja. S'han acabat els arbres i només hi ha esplanades infinites. He parat a un poblet q té una tenda, un bar i un alberg. Perfecte per descansar, reflexionar i xerrar en nous peregrins. Increïble quants de coreans estic trobant. N'hi ha un k porta més de 20kg l'animal. Kim. Cada dia surt el primer, allà a les 6, va a un pas molt lent i arriba l'últim, però sempre arriba. I cada cop q algú el passa, d fet tots, sempre té una somriure i un buen camino. Cada persona aquí és un cas de superació i valor. Tb he xerrat amb el Jason, un americà molt religiós, de Kansas. El tio em cau bé. Ho prova tot i no diu mai q no, per això avui ha menjat un pintxo d'orella de porc. No se l'ha acabat. La veritat és k estava fastigós, però ki no en fa no en conta diuen.

--------

Today a stage a written in the guide. 21km. It's damn cold and windy. 5C. But perfect for walking. The landscapr in Castilla is so diferent. There are no trees and the land is flat and dry. I'be stopped in a town with one shop, one bar and a small hostel. Perfect for resting, think and chat to new pilgrims. So many coreans on the way. There is one with more than 20kg. Kim. Everyday he is the first, he starts walking at 6, at a very slow pace, he' arrives always the last, but he arrives.in fact, everytime that anyone overtakes him, and that's everyone, he's got a smile and a "buen camino". Each person here is a good example of courage. I've also met Jason, an american from Kansas. Good lad. He always tries evtg and never says no to food, that's why today he tried a pig's ear tapa. He did not finished it, disgusting, true. But who doesn't try can't then explain it...

Dia 10

Dia dur avui, una altra vegada. Al final 38km fins a Burgos. Els últims 20km s'han fet eterns, no per la distància en si, sinò pel difícil que es fa caminar per asfalt. La planta dels peus em fan pum pum, pum pum, encara. He estat de molt mala llet pk el camí et fa donar una volta increïble, però bé, he arribat. Punt. No he tingut forces per anar a buscar l'esmenada morcilla de burgos, però prometo menjar-la aviat. Menys mal que el patxaran no falla :P

Per cert, com a curiositat, calories cremades 2071!

------

Hard day today, again. At the end 38 km. Last 20 km have been endless, not because of the diastance but because of the difficulty of walking on the asfalt. The soles of my feet are still pum pum, pum pum... I was really pissed off because the damn way made me go around and around before heading to burgos, but it's all right now, I made it. I haven't had the strength to get the mentioned blood sausage from burgos, but I swear I'll get it soon. Thanks to my best friend of the trip, the pacharan (anis licour) :P

Btw, calories burned today: 2071!




La prova / the proof :

Dia 9

Vicks vapor up, vaselina, iboprufeno, couldina, paracetamol, compeed, balsam de tigre vermell ... totes aquestes coses son les que estem fent servir per intentar sobreviure aquests dies. Avui m'he trobat molt i molt bé, així que després de fer els 22km que tocaven d'etapa he decidit continuar, si si! Ni jo m'ho acabo de creure, així que en total he fet 34km, que és un nou record (personal és clar)! A més hi ha hagut de tot avui, aigua, vent, sol, fred, neu i fins i tot calamarsa. Al arribar no em notava les cames i ni la dutxa m'ha funcionat aquest cop. Menys mal que hi ha coses que no fallen, i no son les mencionades medicines, ha sigut el sopar amb "alubias rojas" i "ciervo estofado" seguit d'una patxaran i un carajillo de ron cremat el que m'ha resucitat!! :P A veure si demà puc fer els 36 km que queden fins a Burgos on m'espera una fantàstica morcilla de Burgos!!

 -----------

 Vicks vapor up, vaseline, iboprufeno, couldina, paracetamol, compeed, red-tiger balsam, ... all these things we are using these days to survive. Today I felt very good and after walking the 22km of the corresponding stage I've decided to go a bit forward, YES! I can't yet believe it, but in total I did 34km, that is a new personal record. Moreover I have had everything, rain, wind, sun, cold, snow and even pea-size hale. When I arrived I did not feel my legs and not even the shower worked. Thanksfully there are things that always work well, and those are not the aforementioned medicines, it's been the dinner with "red beans hot pot" and "deer stew" followed by anis licour "pacharan" and a coffee with burned rhum that have resurrected me! :P Let's see if I can make the 36 km to Burgos where a wonderful blood burgos sausage is awaiting... yummi! 

----------

 

Dia 8

El viento viene, el viento se va... Aquesta de Manu Chao seria el títol d'avui. Tot i que només eren 22 km s'ha fet llarg amb el vent en contra. I el fred comença a notar-se! Jo que pensava que em sobrava roba, nanai. Això si, el paisatge ha sigut increïble. Els camps de vinyes aquí a la Rioja son inacabables i al fons hi havia les muntanyes nevades de Valdezcaray, de la cordillera ibèrica, bonic de veritat. I físicament tot va bé, suposo que serà perque he dormit com una soca 7 hores del tirón.
Au bona nit, si si, a les 9 de la nit tots al catre, sembla mentida, però si t'aixequesis a les 6.30 i caminesis 25 km amb 10 kg a l'esquena també ho faries eh ;)

The wind comes, the wind goes... This song from Manu Chao would be today's headline. It's been only 22 km but it felt long. And it's getting cold. I thought I was carring to many clothes, not at all. However, the view has been incredible. The vineyards here in La Rioja are endless and on the background I had the snowed mountains of Valdezcaray, in the iberic system, really beautiful. And fisically everything is all right, I guess cuz I slept 7 hours on the row.
All right, good night, yes yes, at 21 everybody to sleep, unbelivable, but you'd do it too if you'd wake up at 6.30 and walk 25 km with 10 kg on your back ;)

Dia 6 i 7

60 km en dos dies! No tinc gaire energia per descriure tot el que m'ha passat en aquests interminables destrossa-peus km. Tot i això, no tinc ni bufes ni rossadures ni cap lessió, però em fa mal fins i tot les celles! A més, fa molta calor i els kg comencen a tocar l'esquena. I el pitjor de moment son les nits, els ronquits arriben a mesures de decibels sancionables! Els taps son inútils!!!!

Però bé, no hi ha glòria sense sufriment.

---------------

60 km in 2 days! I do not have much energy to describe these endless feet-killing last km. Nevertheless, got neither blisters nor injuries, but I'm in so much pain that even my eyebrowns hurt. Moreover, it's very hot and the bagpack kg start to kill my back. But so far the worst are the nights, snores are getting louder and louder. Earplugs are just useless. Yesterday i had to listrn music to get some sleep, and even though I did not get much...

But ok, no pain no glory!!!

Dia 5

Let me explain you today a great story. Manolo is a 63 years old guy who I've met on the Santiago way. On Novembrt his wife passed away due to a cancer. They were planning to walk the way for many years but did never find time and due to the work it was always postponed and it was never the right moment, you know what I mean. Then the cancer came as all cancera do, unexpectedly. They even had bought the walking sticks! Manolo explains that for 35 years he's been very very happy, but he gets angry when he says that now that they were retiring and the time to give her back the time he always received, comes this "bug" (that's how he calls it) and takes her away. Then he's decided to do the way for her and says that he'll finish it cuz someone is pulling him.

Personally I believe this is a marvellous story and even more when is told face to face with watery eyes.

Here is the link where Manolo is singing to a woman in a veeeery old shop. Njoy it.

http://www.youtube.com/watch?v=P6K8shUVNd0&feature=youtube_gdata_player

Ahhhh and below you'll find the route. Today I don't know what part of my body hurts more. And 2moro 28 km await :O

--------------------

Avui us explico una historia genial. Manolo és un home de 63 anys que està fent el camí a Santiago també. Resulta que al Novembre va perdre la seva dona per culpa d'un càncer. Resulta que feia molts anys que estaven planejant fer el camí junts però no trobaven mai temps i per la feina ho anaven deixant i deixant, sempre perque no era mai el moment adequat, ja saps del que parlo. Doncs resulta que el càncer de la dona va arribar com arriben tots, sense avisar. Tenien fins i tot els pals per caminar comprats! El Manolo m'explica que durant 35 anys ha sigut molt i molt feliç, però quan més s'emprenya és quan diu que ara que ja es juvilaven i arribava el moment de poder dedicar-li el temps que ella sempre li havia donat, ve "el bitxo" aquest i se l'emporta (així ho diu ell). Llavors ha decidit fer el camí per ella i diu que l'acabarà per que hi ha alguna cosa que està tirant d'ell.

Personalment penso que aquesta història és fabulosa, i encara més quan te l'expliquen cara a cara amb els ulls plorosos.

Aquí us paso el link del Manolo cantant una jota quan vam anar a comprar pacharán a una tenda molt i molt antiga. Un crack.

http://www.youtube.com/watch?v=P6K8shUVNd0&feature=youtube_gdata_player

Ahhh, aquí va la ruta d'avui. Ja no seé quina part del cos em fa més mal :) I demà m'esperen 28 km :O

Dia 4

Amb el turmell inflamat però continuo endavant...

Swallen ankle but I'm walking forward...

Dia 3

Dia 2

Very nice walk today through the woods of Navarra and at least 7 bridges (very old, XI and XII century) to end the stage in Pamplona, famous for the San Fermin bull running. 16km. After a little rest I walked the walls of the city and got lost through the old center. Of course the day deserved some pinchos and red wines. Got all my energy back in a bit, not even the best aquarius can level it! :@ tomorrow the stage loks challenging, from pamplona to puente de la reina, 24km whose half are upwards untill the forgiveness hill. Hopefully the effort will be enough to forgive my sins hehe This walk is getting religious lol... In two days I have attended a mess and visited three cathedrals. What'd be next?!

Dia 1

Primera etapa superada! Havia de ser una etapa facileta, 22km per boscos i sense asfalt i així ha sigut. Després de 2 km he parat a esmorçar a Burguete, una pared deia:
"Al llegar al extremo de la cuesta, divisamos los tejados rojos y las casas blancas de Burguete, desparramadas por el llano" va escriure Hemingway. Història en estat pur!
Però les pujades no estan indicades a la guia no. 10 kg es converteixen en 50 quan es costa amunt. Però bé, xino xano he arribat a Zubiri, final de la primera etapa i primera sorpresa. Només hi ha un alberg i està ple! No som gaire gent fent el camí en aquesta època, 38 vam dormir ahir a roncesvalles, però resulta que l'alberg municipal està tancat. "Sempre hi ha l'opció d'una pensió" he pensat, però cony, primera etapa i ja et vols donar el luxe d'una habitació? Va home, no l'he suat prou! Així que després d'un bocata de xistorreta i cap a Lirrasoaña, el pròxim poble que està a 6 km, "què son 6?" se m'ha passat pel cap que no pensat. Deixam dir que ha sigut un desfortuni de principiant. El tourmalet no té comparació amb aquest rampa maleïda de 6km! Però bé, ja forma part del passat, en total 27,2 km avui. No està malament per començar, però un pel massa potser :)

Dia 0

Fa ja uns anys recordo un viatge pel nord d'Espanya. Un dels molts que faig sovint amb la comoditat que dona el cotxe en ple mes d'Agost. No recordo exacament a on, però sé que era camí de Galicia. És curiós com s'obliden molts detalls amb el temps, aquest no perdona. El que se m'ha quedat grabat en la retina és aquella escena de fons de pantalla. Recordo com mentres regulava l'aire acondicionat, una de les moltes batalles en la guerra, vaig girar el cap per veure allà al fons tres siluetes pixelades en un fons marrò de terra seca. Tres pelegrins. Tres motxilles solitàries desfilant per un paratge propi d'una pel.licula de clint eastwood, "blondieeeeee" cridaria el lleig. El primer que em va venir al cap és que aquells individus estaven simplement penjats. No es veia ni una ombra pel camí i en ple mes d'agost et pots imaginar com pica Lorenzo. Recordo que quedaven molts i molts quilomètres per endavant, unes hores amb cotxe, una eternitat a peu. "Pur qué los sugus de piña son asules?!" diria l'amic Mou. En aquell moment no li vaig donar gaire importància, ha d'haber gent per a tot, debia pensar. Si vaig pensar quelcom. I qui hagués dit que unes primaveres després estaria a l'altre costat del vidre, motxilla al coll i en direcció a pamplona i roncesvalles. Això si, hi haurà pau per als malvats, ja que ni és agost ni hi ha aire acondicionat.


I remember some years ago a trip through the nord of Spain. One of many I did with the comfort of a car in the middle of August. I don't remember exactly where, but I know it was on the road to Galicia. Curios how mamy details are forgotten with time, the inexorable passage of time. What it's been etched on my retina is an empowering scene I'd pay for my desktop background. I remember how, while adjusting the aircon, one of the many battles of the war, I turned my head around to observe three far away pixelated silhouettes on a dry soil background. Three pilgrims. Three lonesome bagpacks lined up in a typical scene of a Clint Eastwood movie, "blondieeeeee" would yell the ugly. First it came to my mind was that those blokes were simply nuts. There wasn't any shadow anywhere and you can imagine how it is in the middle of August. O_o. I remember many km still to go, a few hours by car, an eternity on foot. But why?! would anyone wonder. In that moment I did not pay much attention, there must be people for everything I'd think. If I thought about it at all. And who'd say that here I'm, bagpacked and heading to pamplona and roncesvalles. However, there will be peace for the wicked, neither is august nor aircon.

Dia -1

Ok. Ha arribat el dia. Tren cap a barna on faig nit. La motxilla ja està feta, 10 kilets. Som-hi!

Ok. The day's here. Train to barcelona to stay overnight. The bagpack is done, 10 kg. Let's go!

Dia -2

Pujadeta a la foradada en plena lluna. Ara si q si...
Com a curiositat:
10167 pases
590 calories
...

Dia -3

Bé, segon test avui. 15 km a peu en terreny planet. Les sabates bé però penso q patiré :)

Dia -4

Probant les apps a 4 dies de sortir. Wililoc mola i de moment és el favorit per guardar les rutes.

També s'actualitzen les estadístiques al corresponent apartat amb runtastic i les fotos amb flickr. Gairebé tot ready!